Els dotze treballs d'Hèracles: El lleó de Nemea
MITOLOGIA...
La primera de les tasques d'Hèrcules consistia a matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que no se'l podia ferir amb cap arma. Per això Hèracles va matar-lo amb els braços, ofegant-lo. L'heroi havia d'escorxar-lo i portar-ne la pell a Euristeu, però cap arma podia penetrar la pell del lleó. Atena va solucionar el problema, explicant a l'heroi que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. Així, Hèracles va escorxar el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
És un animal social. Les femelles cacen juntes, sobretot grans ungulats, encara que també poden ser carronyaires. És una espècie vulnerable, i la seva població ha sofert un declivi al llarg dels anys, d'entre un 30% i un 50%. Les poblacions no són viables fora de reserves delimitades i parcs nacionals.
Els dotze treballs d'Hèracles van ser la penitència que l'heroi va haver de pagar per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria propiciat per la deessa Hera. Hèracles va haver-se de posar sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, que li va encomanar deu tasques aparentment impossibles d'assolir.
La primera de les tasques d'Hèrcules consistia a matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que no se'l podia ferir amb cap arma. Per això Hèracles va matar-lo amb els braços, ofegant-lo. L'heroi havia d'escorxar-lo i portar-ne la pell a Euristeu, però cap arma podia penetrar la pell del lleó. Atena va solucionar el problema, explicant a l'heroi que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. Així, Hèracles va escorxar el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
...I BIOLOGIA
El lleó és un mamífer carnívor de la família dels fèlids. És el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Viu a l'Àfrica subsahariana i a Àsia. Les femelles poden arribar a viure de 12 a 14 anys, mentre que els mascles no acostumen a viure'n més de 8.
És un animal social. Les femelles cacen juntes, sobretot grans ungulats, encara que també poden ser carronyaires. És una espècie vulnerable, i la seva població ha sofert un declivi al llarg dels anys, d'entre un 30% i un 50%. Les poblacions no són viables fora de reserves delimitades i parcs nacionals.
Un dels trets més característics d'aquesta espècie és la crinera dels mascles. L'ajuda en els combats, fa que l'animal sembli més gran i l'aïlla tèrmicament.
Bibliografia:
Fotografies:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada