Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2017

Els dotze treballs d'Hèracles: La cérvola de Cerinea

Imatge
MITOLOGIA... La cérvola de peülles de bronze i banyes d'or de Cerinea era l'animal més ràpid conegut. Havia escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Hèracles consistia a atrapar-la i portar-la viva a micenes. L'heroi va perseguir la daina durant dies fins que finalment l'animal es va aturar un moment a veure aigua. Llavors Hèracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar. ...I BIOLOGIA Els cérvols són una família de mamífers remugants. Tenen potes prmies, peülles partides en dos i colls llargs. Son mamífers herbívors. Als mascles adults i a les femelles dels rens els creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Les utilitzen durant l'època d'aparellament. Hi ha cervos a les Balears. Foren introduïts per la casa reial de Mallorca i for un problema eradicar-lo. Habita a quasi tot el planeta. Fou introduït per l'home a Nova Zelanda i Austràlia. El cérvol

Els dotze treballs d'Hèracles: L'Hidra de Lerna

Imatge
MITOLOGIA... L'Hidra era un monstre que vivia en una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps en forma de serp, amb dents molt esmolades. Els caps no es podien tallar, perquè si es feia, de la ferida en sortien dos caps més, iguals que l'anterior. Hèracles va començar a tallar-li els caps a cops d'espasa, protegit per la capa de pell del lleó de Nemea. Però quan s'adonà que no avançava en la tasca, va decidir demanar ajuda al seu nebot Iolau. A mesura que Hèracles tallava caps, aquest anava cremant les ferides, que d'aquesta manera quedaven segellades. Finalment l'hidra va morir, i l'heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb el verí de l'hidra i així les va fer més des tructives. ...I BIOLOGIA Les serps són rèptils carnívors allargats, sense potes. Estan cobertes per escates, poden dislocar el maxil·lar anterior i només tenen un pulmó. Han colonitzat gairebé tot el món, menys les zones més fredes. La seva mida oscil·la entre els 10 cm d

Els dotze treballs d'Hèracles: El lleó de Nemea

Imatge
MITOLOGIA... Els dotze treballs d'Hèracles van ser la penitència que l'heroi va haver de pagar per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria propiciat per la deessa Hera. Hèracles va haver-se de posar sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, que li va encomanar deu tasques aparentment impossibles d'assolir. La primera de les tasques d'Hèrcules consistia a matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que no se'l podia ferir amb cap arma. Per això Hèracles va matar-lo amb els braços, ofegant-lo. L'heroi havia d'escorxar-lo i portar-ne la pell a Euristeu, però cap arma podia penetrar la pell del lleó. Atena va solucionar el problema, explicant a l'heroi que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. Així, Hèracles va escorxar el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura. ...I BIOLOGIA El lleó és un mamífer carnívor de la fa

Atles

Imatge
MITOLOGIA... Atles va ser un tità, fill de Jàpet i Clímene. Va participar com a líder dels titans en la lluita contra els olímpics, i Zeus el va condemnar a carregar el cel (Urà) sobre les espatlles, molt a prop del jardí de les Hespèrides, les seves filles. Molt temps després, Hèracles va enganyar Atles perquè recuperés unes pomes del jardí de les Hespèrides com un dels seus dotze treballs. Per aconseguir-ho, Hèracles va oferir-se a aguantar el cel mentre Atles anava a buscar-les. En tornar, el tità no va voler acceptar la devolució dels cels i s'oferí a portar les pomes ell mateix a Euristeu (qui havia manat els dotze treballs a Hèracles). Però l'heroi el va enganyar novament, demanant-li que subjectés el cel un moment per posar-se bé la capa. ...I BIOLOGIA La serralada de l'Atles és una serralada situada al nord d'Àfrica de 2.500 km de llargada. El pic més alt és el Toubkal (4.167 m), situat al sud-oest del Marroc. La serralada va del sud-oest al n

El naixement de la Via Làctia

Imatge
MITOLOGIA... Hèracles era fill de Zeus i la reina Alcmena, descendent de Perseu. La reina va jeure amb Zeus una nit i la següent amb el seu marit, el rei Amfitrió. D'aquestes relacions van sorgir dos fills: Hèracles, de Zeus; i Íficles d'Amfitrió, que van néixer alhora. L'esposa de Zeus, Hera, gelosa, va enviar dos serps per matar el petit Hèracles, però el nadó les va estrangular amb les seves fortes mans. Però Zeus va aconseguir que Hèracles adquirís l'immortalitat en ser alletat per Hera. Així doncs, el rei dels déus li va posar el nen al pit mentre la seva esposa dormia. L'ímpetu del nen va despertar la deessa que, ofesa, el va apartar bruscament. La llet vessada va formar el camí d'estrelles que condueix a l'Olimp, la Via Làctia. ...I BIOLOGIA La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral barrada on es troba el sistema solar. Està formada per entre 200 mil milions i 400 mil milions d'estels, juntament amb planetes i nebuloses. Se supo

Narcís i Eco

Imatge
MITOLOGIA... Narcís era fill de Cefís i de Liríope. Posseïa una gran bellesa i nois, noies i nimfes s'enamoraven d'ell. Però el jove rebutjava tots els requeriments amorosos. La nimfa Eco s'encarregava d'espiar Hera d'amagat, perquè no descobrís Zeus (el seu marit) mentre cantava i jugava amb les nimfes. Però Hera va acabar assabentant-se de tot i va transformar la nimfa en un eco, és a dir, només podia repetir les paraules que hom deia. La nimfa es va enamorar perdudament de Narcís, però aquest la va rebutjar tal com havia fet amb els altres. La nimfa, desesperada, es va retirar a una cova i es va consumir. D'ella tan sols en va quedar una veu planyívola. Llavors, la deessa Nèmesi, deessa de la venjança, va castigar Narcís per haver rebutjat les seves pretendents fent que es veiés reflectit en les aigües d'una font i s'enamorés d'ell mateix. Es quedà absort en la seva imatge, no podia deixar de mirar-la. Va acabar llençant-se a l'aigua

Tifó i el mont Etna

Imatge
MITOLOGIA... Tifó (sense ulls làser ni ales de ratpenat) Segons la mitologia grega, Tifó era un monstre fill de Gaia (la terra) i Tàrtar (l'abisme), tot i que també es vincula amb Hera i Cronos. És descrit com un ésser enorme, gran com les muntanyes, que toca el cel amb el cap. Té uns braços que acaben en cent caps de drac i, estesos, arriben d'orient a occident. En lloc de cames té un gran nombre de cues d'escurçó. Pot tapar la llum del Sol amb les seves ales de ratpenat i li surten flames dels ulls. Gaia va enviar el monstre al món dels mortals per venjar-se de Zeus, que havia derrotat els titans (els seus fills). Els déus van fugir a Egipte, on van adoptar formes d'animals, menys Zeus, que, paralitzat per la por, va quedar-se a l'Olimps. Tifó va tallar els tendons a Zeus i els va amagar amb els llampecs del déu. Però Pan i Hermes van ordir un pla. El primer es va posar a tocar música suau fins que Tifó es va adormir, mentre els déus van robar els tendon